associació d’idees

f
Psicologia

Fenomen psíquic pel qual una idea és la causa de l’aparició espontània d’altres idees a la ment, a conseqüència d’una sèrie de connexions recíproques.

Aristòtil descobrí i definí les lleis que regeixen aquest fenomen: llei de semblança, llei de contigüitat i llei de contrast. Una idea s’associa a una altra amb més facilitat si ambdues tenen alguna característica comuna (poma-pera), si han estat prèviament unides en el temps (avui-demà) o en l’espai (tabac-pipa), o bé si són idees oposades (blanc-negre). L’associació d’idees pot ésser involuntària o bé controlada pel subjecte mateix. L’associació involuntària és un instrument de la tècnica psicoanalítica anomenat mètode d'associació lliure . L’associació controlada pot ésser un mètode de diagnosi de la personalitat o bé un mètode de detecció de mentides. L’associació d’idees ha estat el principi fonamental de la psicologia associacionista anglesa dels s. XVIII i XIX ( associacionisme).