assot

assots (pl.)
m
Història del dret

Pena que hom imposava a certs delinqüents, d’ésser assotats.

És una de les penes més antigues i generalitzades. Entre els hebreus el nombre de cops no podia passar de 40; en els pobles hispànics el nombre màxim ha estat de 200, llevat en el Liber Iuduciorum, que permet d’arribar als 300. A Roma era aplicada, des de la llei de les Dotze Taules, als injuriadors i als criminals escandalosos sense tenir-ne en consideració la condició social. Als Països Catalans i a tota la península Ibèrica era aplicada habitualment als reus no pertanyents a les classes privilegiades. Tant era aplicada al delinqüent lligat al costell, com passejat pels oficials de justícia muntat en un ase i nu de mig cos en amunt.

Bé que fou abolida el 1813, el reglament provisional per a l’administració de justícia de l’any 1835 considerava aquesta penalitat encara en ús, i no fou definitivament eliminada fins que entrà en vigor el codi penal de l’any 1848.