Era propietat de l’INI i tenia instal·lacions al País Basc, Galícia, Andalusia i una fàbrica de motors marins a Manises. Entre les seves filials destacaven Astander, Juliana i Celaya. Segona empresa espanyola del sector, els anys vuitanta tingué fortes pèrdues per la baixa de comandes internacionals i el 1986 hom n'inicià la privatització. El 2000 es fusionà amb l' Empresa Nacional de Construcciones Navales Militares Bazán i l’any següent creà l’empresa de construcció naval civil i militar Izar, amb vuit drassanes i tres fàbriques a tot l’Estat espanyol.