astringent

m

Farmàcia

Cosmètica

Nom genèric dels productes químics de natura orgànica i inorgànica que tenen la propietat de contreure les capes superficials de la pell coagulant-ne les proteïnes i donant alhora un mitjà protector superficial, com a desinfectants, per a eliminar els microorganismes per coagulació de llurs proteïnes.

Hom fa els preparats cosmètics amb mescla d’astringents minerals i vegetals. Les sals d’alumini, de ferro, crom, plom, mercuri, zinc i zirconi i el sofre són astringents. En les aigües per a rentar-se la boca i també en alguns dentifricis és utilitzat sobretot el clorur de zinc (ZnCl 2 ). Els astringents produeixen una inflor en el conducte de desembocadura de les glàndules sudorípares i redueixen la secreció de suor, per la qual cosa són emprats com a antitranspirants; són els components principals dels desodorants. Tenen també un efecte vasoconstrictor que és aprofitat per a fer pólvores per a disminuir l’enrojolament de la cara (a base de nitrat de naftilimidazina). Les locions per a tancar els porus de la pell, les locions contra l’acne rosàcia, porten astringents vegetals com les aigües d’hamamelis, la tintura de benjuí, la infusió de ratània. Les locions capil.lars tòniques poden contenir taní, i les que són contra la caspa, resorcina, d’un gran efecte desinfectant i ceratolític. L’alcohol en una concentració de 40-60% pels seus efectes d’assecament produeix una suau astringència que en els productes de postafaitat s’augmenta amb astringents vegetals o amb petites dosis d’alum i de fenolsulfonats, clorurs i sulfats d’alumini i de zinc. Altrament, en els productes hemostàtics, aquests components hi són en una proporció més gran. Els astringents són també emprats com a medicament. A més de llur acció constrictiva que evita el flux dels líquids a través dels espais intercel.lulars, disminueixen també la secreció de les glàndules i produeixen una vasoconstricció dels vasos capil.lars i de les arterioles, amb la qual cosa impedeixen el pas del plasma i dels leucòcits. Actuen a la capa més superficial dels teixits i per això són emprats com a antiinflamatoris, bé que molts, en concentracions elevades, actuen com a caterètics. Els més coneguts són el taní i els seus derivats, algunes de les sals de metalls pesants, l’hidrat càlcic, etc. A dosis ben estudiades poden ésser emprats fins per a ús intern.