Consisteix en un prisma de vidre, situat davant una ullera, i un horitzó artificial de mercuri, situat davant i a la part inferior del prisma. N'hi ha dos tipus: el de 60° (prisma equilàter) i el de 45°. El de 60° (el més conegut) és disposat, pel seu ús, horitzontalment, encarat a la vertical d’un estel, de forma que l’observador vegi alhora, a través de la ullera, l’estel i la seva imatge reflectida a l’horitzó artificial. El moment que coincideixen les dues imatges, la distància zenital és de 30° i hom anota llavors l’hora. De les observacions amb l’astrolabi de prisma hom dedueix, previ el càlcul, la latitud del lloc i l’estat absolut. En treballs geodèsics és usat per a obtenir la situació per observació d’altures iguals.
m
Astronomia