Popularment, i a vegades despectivament, aquesta llengua, especialment l’asturià central, és coneguda amb el nom de bable. Hom distingeix en l’asturià tres zones més o menys diferenciades: l'asturià occidental, l'asturià central i l'asturià oriental, limitades aproximadament a l’interior pel Nalón i pel Sella i que corresponen a les tres grans divisions del lleonès; manteniment dels diftongs decreixents, conservació de la f-, a l’oest; conservació de la f-, formació dels plurals en -es, al centre (l’asturià central, el més característic dels dialectes asturians, comprèn la major part del lleonès central); aspiració de la f- llatina, a l’est (lleonès). Un fenomen especial de l’asturià central que es manté només en determinades zones rurals i que ha estat atribuït a la colonització sud-itàlica, és la metafonia de a, o, e en e, u, i quan la vocal final és i, u (sentu 'sant’, enfront de santa, santos).
L’ús de l’asturià ha estat característic, des de temps antic, de la literatura més típicament popular: la dels romanços tradicionals i cavallerescs de tradició oral. Hi ha també una literatura popularitzada d’autors cultes dedicada sobretot a temes locals i costumistes. El testimoni més antic és el d’Antonio González Reguero, arxipreste de Carreño del segle XVII. Gaspar Melchor de Jovellanos s’havia ja interessat pel dialecte; programà un diccionari i publicà un Apuntamiento sobre el dialecto de asturias. El 1974 un grup de professors universitaris fundà el Concêyu Bable i reivindicaren la designació de llengua per a l’asturià i el conreu d’una literatura pròpia. És important també el moviment anomenat Nuevu Canciu Astur, que s’ha proposat renovar la música popular sempre amb lletres en asturià. Un altre fet important fou la realització anyal del Seminariu de Llingua Asturiana de la facultat de lletres de la Universitat d’Uviéu (Oviedo) i la introducció de la llengua asturiana a l’articulat de l’Estatut d’Autonomia amb el consens de tots els partits presents al Concêyu Rexonal.
La nova literatura asturiana, superant els temes provincians i humorístics, arriba a un nivell de qualitat amb poetes com Manuel Asur, Carlos Rubiera, Andrés Solar, Xuan Xosé Sánchez Vicente, Mánfer de la Llera, Nel Amaro, Felipe Prieto, etc. El 1981 el Concêyu Bable feu ressuscitar la vella acadèmia del segle XVIII amb la creació de l’Academia de la Llingua Asturiana, que té per objectiu unificar l’ortografia i la gramàtica i crear un diccionari normatiu, reivindicar la toponímia asturiana, introduir la llengua a l’escola i promoure la literatura. El 1982 aquesta Acadèmia presentà les seves Normes Ortográfiques y Entamos de Normalización (‘Normes ortogràfiques i projectes de normalització’).