És considerat un dels fundadors del budisme mahāyāna. En un dels seus escrits atacà el sistema de castes i sostingué que hom era brāhmaṇ per saviesa i no pas per naixença. Escriví una biografia poètica de Buda, Buddhācharita , i una epopeia lírica del gènere kāvya, Saundarānanda (‘La bella beatitud’). L’estil, encara primitiu, és compensat per la mesura i la recerca poètica. Li són atribuïts també reculls de contes, llibres de pensament religiós i el drama al·legòric Śāriputra , important com a anterior als drames de Kālidāsa.