atapascà
| atapascana

f
m
Història
Etnologia

Individu d’una gran família de pobles indígenes de l’Amèrica del Nord constituïda per ètnies molt diverses culturalment i antropològicament, que tenen en comú l’origen històric i el parentiu lingüístic consegüent.

El centre de dispersió dels atapascans és probablement la zona del llac Athabasca, Canadà. Des d’aquest punt s’estengueren vers el sud, al llarg de l’oest dels EUA, fins a arribar a les fronteres actuals de Mèxic; el moviment migratori s’aturà al s XVI ( Amèrica, les ètnies i les cultures). Els atapascans de l’àrea de Mackenzie són considerats típics representants de la cultura subàrtica. El grup de l'àrea cultural del sud-oest és el més nombrós i homogeni (apatxe, navaho, kiowa- apatxe, etc) i és format per pobles recol·lectors i caçadors que manllevaren dels indis pueblo elements culturals. El nombre d’atapascans pot ésser avaluat aproximadament en poc més de 120 000.