Segons la tradició, les atel·lanes tingueren l’origen a Atel·la, petita ciutat entre Càpua i Nàpols. Els personatges eren tipus convencionals que ridiculitzaven una situació o un ofici concret: maccus (‘el golut’), dossennus (‘el geperut’), pappus (‘el vell’), etc. Al començament, foren interpretades en dialecte osc, però a l’època de Sul·la, començaren a ésser-ho en llatí, fins a assolir forma literària amb els poetes Novi i Pomponi. Amb la mort d’aquest gairebé s’eclipsaren; reaparegueren al baix imperi com a farsa popular. Eren representades generalment després de les tragèdies per actors no professionals.
f
Literatura