La majoria de les legislacions castiguen aquests fets per tal de garantir una eficaç execució de la funció pública. Hom ha discutit el problema de la possible licitud o il·licitud de la defensa contra les autoritats o llurs agents quan aquests, en l’exercici de llurs funcions, executen actes violents i de força i s’excedeixen en llurs atribucions. El dret de resistir actes abusius ja era reconegut en el dret romà, i els intèrprets ensenyaren la mateixa doctrina que predomina actualment entre els autors i la jurisprudència de la majoria del països. Normalment, les legislacions preveuen tipus agreujants de l’atemptat en sentit propi: l’agressió realitzada amb armes; la condició de funcionari públic del qui realitza l’atemptat; si l’autoritat com a conseqüència de la coacció, haguès accedit a les exigències dels delinqüents, etc. D’altres tipus agreujants ho són atesa la condició de l’ofès (atemptat contra el cap de l’estat o contra els ministres i autoritats i funcionaris que exerceixen missions o càrrecs especials).
m
Dret penal