El grau d’atenció és variable, i el seu afebliment és causa d’errors. Hi ha diverses classes d’atenció: concentrada, distribuïda, voluntària, involuntària, etc. Els factors que influeixen en l’atenció són molt diversos: interns (motivacions, interessos i valors del subjecte) i externs (propis de l’estímul com són el color, el moviment, la mida, etc). El fenomen de l’atenció s’acompanya de modificacions sensorials, de la positura, del to muscular i del sistema nerviós central. En l’infant l’atenció neix de l’interès pel que fa, és cultivada a l’escola en el sentit de continuïtat en el treball, de la concentració en l’estudi, i en l’observació dels objectes. La gràfica d’atenció es modifica sensiblement amb una activitat programada dins la qual cada infant pugui moure's segons els seus interessos. Bé que coexisteixen diverses teories per a explicar els fenòmens relatius a l’atenció descoberts amb la investigació experimental de laboratori, aquestes coincideixen a destacar les limitacions del sistema nerviós per a accedir a la totalitat d’informació que proporcionen els canals sensorials, bé perquè en un processament serial s’impedeix l’accés d’un canal d’informació (teories de filtre), bé perquè en un processament en paral·lel la quantitat total de recursos de processament són limitats i cal distribuir-los entre els diversos canals (teories de distribució de recursos). Als mètodes tradicionals d’investigació cal afegir les tècniques electrofisiològiques basades en l’anàlisi dels components tardans dels potencials evocats (ona P300), que, tanmateix, no ha fet variar substancialment les teories vigents. Els estudis d’atenció tenen aplicació, sobretot, en la interacció entre home i màquina en sistemes complexos.
f
Psicologia