Ateneu Enciclopèdic Popular

Equip de la secció de gimnàs i esports de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, que es proclamà campió de Catalunya de tirar la corda (1931) a l’estadi de Montjuïc

Arxiu AEP

Associació cívica i cultural fundada a Barcelona el 1902 per un grup d’intel·lectuals de tendències republicanes i obreristes.

Entre els principals impulsors cal esmentar Francesc Layret, el cooperativista Eladi Gardó i Josep Tubau. S’inspirà en l’Ateneu Català de la Classe Obrera i, com aquest, tingué un paper prominent en l’orientació ciutadana: campanyes contra la guerra i de respecte a la jurisdicció civil, defensa dels drets humans i de la democratització de la cultura, organització de cursos i conferències per a la divulgació de la cultura i altres activitats, com campanyes per a la defensa dels mosaics romans de Tossa de Mar o bé la promoció de l’Olimpíada Popular.

S’organitzà en diverses seccions: biblioteca, ensenyament, literatura i belles arts, esperanto, excursions (1905), esbarts (fotogràfic, folklòric, ciències naturals, filològic, Atlant, esports de neu, alpinisme i espeleologia, cantaires i rapsodes) i un gimnàs. També disposava d’una residència a la Molina. Dins la secció de gimnàs i esports es feien activitats com lluita grecoromana, gimnàstica sueca i d’aparells, entre d’altres. En la secció atlètica hi havia una escola de boxa, un equip de rugbi, lluita a la corda i natació. S’integrà al Comitè Català pro Esports Populars.

Hi participaren, entre d’altres, Federico García Lorca, Salvador Seguí, Joan Salvat-Papasseit, Joan Amades i Àngel Pestaña. A l’inici es reunien a la seu de l’Associació de Cors de Clavé, però al primer quart del segle xx s’establí la seu al carrer del Carme de Barcelona, on l’Ateneu tenia una biblioteca, publicava un butlletí i mantenia una escola nocturna d’estudis mercantils i d’idiomes. Arribà a tenir al voltant de 25.000 socis. La darrera de les seves tasques fou l’organització d’un congrés de cultura popular. El gener del 1939, el local fou assaltat per les forces franquistes, que en cremaren bona part del contingut, i l’entitat fou dissolta.

Després de la dictadura, el 1977 fou restablert, i al llarg dels anys següents els seus socis reclamaren i negociaren amb les autoritats municipals el retorn del patrimoni espoliat. Amb la seu instal·lada al passeig de Sant Joan de Barcelona, actualment allotja el Centre de Documentació Històrica i Social.