atimía

ατιμία (el)
f
Història del dret

A la Grècia antiga, acte pel qual era posat fora de la llei el ciutadà culpable de determinades infraccions de dret públic (alta traïció, assassinat, corrupció dels magistrats, deutes al fisc, falsa acusació, etc.) que el privaven dels seus drets cívics fonamentals.

Correspon a la capitis diminutio romana. L’atimía podia ésser permanent o parcial.