Aceh

Atjeh (obs.)

Província d’Indonèsia, a l’extrem nord-occidental de l’illa de Sumatra.

La capital és Bandaaceh [o Banda Aceh o Banda Atjeh] (223.446 h [2010]). Regió muntanyosa, la població, en la seva majoria atjeh, es concentra a la plana costanera. Agricultura, especialment arròs; pesca, petroli. Com a soldanat independent dominà al segle XVII part de la península de Malaia. Després d’una llarga lluita (1898-1904) fou dominada pels holandesos. Quan Indonèsia esdevingué independent (1949), el soldanat d’Atjeh (que gaudia d’un estatut diferenciat respecte a les altres colònies holandeses d’Insulíndia) hi fou incorporat per la força. El 1959 hom li atorgà una certa autonomia, concessió que no apaivagà el fort secessionisme de la població, la qual veia amb ressentiment els nombrosos immigrants javanesos que el govern instava a establir-se a la província. L’explotació de les reserves de gas i petroli, en benefici exclusiu de l’estat, fou un altre element que contribuí a la revolta. El 1976 sorgí el Moviment per a l’Alliberament d’Atjeh (Gerakan Atjeh Merdeka, GAM), liderat per Hassan di Tiro, descendent de l’últim soldà. El conflicte entre la guerrilla del GAM i l’exèrcit indonesi provocà més de 10 000 morts en les dues dècades següents entre civils i armats. Després de la caiguda de Suharto (1998) hi hagué un principi de negociació que no es reprengué fins al desembre del 2002, amb la signatura d’un acord de pau. Aquest any s’imposà també la xara, atesa la gran proporció de població musulmana. Tanmateix, el GAM, que defensava la independència, no acceptà la proposta indonèsia d’autonomia ampliada i la participació de la futura administració autònoma en els beneficis del gas i del petroli, i les hostilitats reprengueren. El 2003 fou declarada la llei marcial, aixecada l’any següent. El tsunami del desembre del 2004, que devastà extraordinàriament Atjeh, aturà momentàniament les hostilitats. Al gener del 2005 es reprengueren negociacions entre el GAM i el govern. A l’agost fou assolit un acord pel qual el GAM es comprometia a desarmar-se i es decretava una amnistia per als seus guerrillers, l’exèrcit indonesi es retirava, es legalitzaven els partits polítics amb base al territori i s’establia una comissió de la veritat i la reconciliació. Les dues parts acordaren també encarregar la supervisió del procés a l’ASEAN i la UE. D’altra banda, el GAM també renuncià de manera implícita a reivindicar la independència, en canvi, d’un autogovern prou ampli.