àton

| àtona

atònic

adj

Fonètica i fonologia

Dit del fonema vocàlic, síl·laba o mot relativament mancat d’intensitat acústica, o de freqüència tonal, respecte a algun altre que presenti un grau superior en aquests dos factors.

Es tracta d’un concepte essencialment relatiu, puix que les seves realitzacions requereixen, almenys virtualment, la presència d’algun segment fonemàtic en oposició. No és possible de pronunciar una vocal o una síl·laba aïllades com a tònica o àtona. Altrament, és àtona la síl·laba, monofonemàtica, u, enfront de mà, tònica, en “humà”.