Fenomen de tipus metatètic en virtut del qual un fonema àton es desplaça fins a col·locar-se al costat d’un altre de tònic, per tal de determinar un grup fonemàtic normatiu, dins l’evolució d’una llengua.
El mot gener
, que prové del llatí vulgar genariu
, només s’explica pressuposant un estat intermedi d’atracció genairu*.1>