augment

m

Lingüística i sociolingüística

Partícula que, en certes llengües indoeuropees —indoirànic, armeni i grec—, precedeix els pretèrits verbals com a característica temporal; la seva funció, doncs, és la mateixa de les desinències secundàries.

L’augment consisteix en una vocal * e (> a- en indoirànic); exemples: sànscrit ábharat , armeni eber , ἔφερε. L’ús de l’augment sembla haver estat, en principi, potestatiu, puix que a l’èpica grega arcaica hom troba moltes formes sense partícula.