augment

m
Física

augments d’un sistema òptic

© Fototeca.cat

En els instruments òptics que donen imatge real, com p ex els aparells fotogràfics o de projecció, nombre donat per la relació entre la mida de la imatge i la de l’objecte.

Hom considera l' augment lateral , β =y'/y, l' augment angular , α═σ'/σ, i l' augment axial , γ═Δ z'/ Δ z. En els instruments que donen imatge virtual, com p ex la lupa, el microscopi i la ullera, l’augment és mesurat per la relació entre la tangent de l’angle β sota el qual hom veu l’objecte en observar-lo amb l’instrument i la tangent de l’angle α sota el qual hom el veuria si no en feia ús. Per als aparells d’observació pròxima (lupa, microscopi), l’angle α és funció de la distància des d’on hom mira; per aquest fet hom fixa el criteri de mesurar α situant l’objecte a la mínima distància a partir de la qual és possible de veure'l amb perfecció. Aquesta distància d , anomenada distància mínima de la visió distinta, és compresa, per un ull normal, entre 15 i 25 cm, i intervé en el càlcul de l’augment de la lupa i del microscopi. En els instruments d’observació llunyana α és, senzillament, l’angle sota el qual hom veu l’objecte sense l’ajuda de l’instrument.