Centre tradicional de la indústria tèxtil des del 1840, que hi foren instal·lades les primeres filatures de cotó, ha deixat pas actualment a la indústria mecànica, elèctrica, aeronàutica i electrònica (Siemens), instal·lada per les grans empreses del Rhur i de Berlín. Universitat. Seu episcopal des del s VIII. Antiga colònia militar fundada pels romans l’any 15 aC amb el nom d'Augusta Vindelicum. Capital de la Raetia Secunda durant el s IV, esdevingué seu episcopal al s VI. Durant tota l’edat mitjana, Augsburg es destacà com una de les ciutats més riques d’Alemanya. Fou important el comerç amb les zones transalpines, especialment Milà i Venècia. Obtingué el rang de ciutat imperial el 1316. Durant els ss XV i XVI, Augsburg veié créixer la seva potencialitat econòmica, impulsada per les il·lustres famílies comerciants dels Fugger i Welser (de tal manera que esdevingué el primer centre bancari d’Europa juntament amb Anvers i Lisboa). Fou un important centre cultural. Seu de diverses dietes, entre les quals sobresurten la del 1530, on Melanchthon defensà el credo luterà en la confessió d'Augsburg, la de 1547-48, compromís doctrinal entre catòlics i protestants conegut com a ínterim d'Augsburg, i la del 1555, que donà lloc a la pau d'Augsburg. El 1806 fou annexionada a Baviera. La catedral, construïda als ss X i XI i reformada als ss XIV i XV, té magnífiques vidrieres i portes esculpides en bronze (s XI); l’església del gran convent romànic de Sankt Ulrich und Apa fou refeta en estil gòtic avançat; l’església de Sankt Anna (s XIV) conté la capella funerària dels Fugger (1509-18), decorada amb escultures d’Adolf Daucher; és notable el conjunt d’habitatges per a obrers anomenat la Fuggerei, iniciat el 1519 per Jakob II Fugger. Altres monuments de la ciutat són: les fonts, construïdes vers el 1600, i diversos edificis del s XVII de l’arquitecte Elias Holl (la casa de la ciutat, on destaquen els esgrafiats, l’arsenal, l’hospital).