Format a la Universitat de Pisa, fou enginyer de la Mancomunitat de Catalunya i catedràtic de l’Escola Superior d’Agricultura. Publicà diversos estudis i un diccionari d’agricultura, així com —en col·laboració— un diccionari de zootècnia. Fou director del Col·legi d’Art Major de la Seda i, a la postguerra, treballà per la recuperació d’aquest sector tèxtil. Fou secretari general de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona (1929) i, després, delegat de l’INLE a Catalunya i les Balears. Traduí al castellà i prologà el Diario de Galeazzo Ciano (1946), amb el pseudònim de Fabio Congost . El seu llibre Psicoanàlisi del català , editat pòstumament (1971), és un intent de completar anteriors introspeccions del mateix estil de J.Ferrater i Móra o J.Vicens i Vives.