Professor de filosofia a Halle, fundà un seminari teològic. En el camp de la pedagogia intentà d’harmonitzar les diferents tendències pedagògiques. És autor de Grundsätze der Erziehung und des Unterrichts für Eltern, Hauslehrer und Erzieher (‘Principis de pedagogia i d’ensenyament per a pares, institutors i educadors’, 1796), Über Pestalozzis Grundsätze (‘Sobre els principis de Pestalozzi’, 1810) i Melanchthon als Praeceptor Germaniae (‘Melanchthon com a preceptor d’Alemanya’, 1817).