Auguste Comte

(Montpeller, 19 de gener de 1798 — París, 5 de setembre de 1857)

Auguste Comte

Filòsof i sociòleg francès, fundador del positivisme.

Decisivament influït per Saint-Simon —amb qui col·laborà del 1817 al 1823—, visqué modestament com a “repetidor” de matemàtiques a l’École Polytechnique. El més important dels cursos que hi dictà donà lloc a la seva obra magna, Cours de philosophie positive (sis volums, 1830-42), les idees directives del qual resumí en el Discours sur l’esprit positif (1844). El record de Clotilde de Vaux, que morí al cap de dos anys d’haver-la coneguda, li inspirà la “religió de la humanitat”. D’aquest període són el Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l’Humanité (quatre volums, 1851-54), el Catéchisme positiviste (1852) i la Synthèse subjective (1856).

La seva teoria fonamental és l’anomenada llei dels tres estats pels quals ha passat la humanitat: teològic (o fictici), metafísic (o abstracte) i científic (o positiu), caracteritzats per la seva forma d’explicació dels fenòmens (entitats sobrenaturals, natures abstractes, lleis positives) i que impliquen una certa organització social (teocràcia monarquicomilitar, crisi culminant en la revolució, tecnocràcia cientificoindustrial). En el camp de la sociologia, l’objecte de la qual seria la investigació dels fenòmens socials ordenada a la instauració d’un nou ordre, Comte és un dels capdavanters i l’inventor del nom. La darrera evolució del pensament comtià féu que els seus deixebles establissin una distinció entre “positivisme” i “comtisme”.