Catedràtic de botànica a Montpeller (1808-16) i d’història natural a Ginebra (1816), on creà el jardí botànic. Partidari dels sistemes naturals de classificació (enfront del de Linné), imposà l’ús del seu mètode entre la majoria dels botànics del seu temps. Lamarck li encomanà la tercera edició de la Flore française (1805-15), que precedí d’uns Principes élémentaires de botanique on exposà per primera vegada els seus principis de classificació. La seva obra cabdal és el Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis (1824-73), que deixà inacabada i que completaren el seu fill Alphonse Louis Pierre Pyrame de Candolle (París 1806 — Ginebra 1893), també catedràtic d’història natural a Ginebra, autor, a més, d’una Géographie botanique raisonnée (1855), estudi de la distribució de les plantes sobre la terra, i d’una obra encara fonamental, Origine des plantes cultivées (1833), i el fill d’aquest, Anne Casimir Pyrame de Candolle (Ginebra 1836 — 1918).