En la seva joventut estigué molt vinculat als moviments nacionalistes del seu país. Posteriorment, adoptà una vida bohèmia i recorregué gran part d’Europa. El 1940 s’establí definitivament a Zagreb. Autor prolífic i polifacètic, escriví assaigs, crítica literària i llibres de viatges. La seva lírica, iniciada amb Lelek Sebra (‘El plany de l’esclau’, 1920) i Ojadjeno zvono (‘La campana adolorida’, 1933), palesa un to ombrívol i pessimista, però evolucionà cap a una visió serena i de conciliació amb la realitat.