Iniciat en l’avantguardisme (O vento segrel, 1932), el contingut de la seva obra se centrà posteriorment en el saudosismo, entorn, principalment, de l’obsessió de la mort: Isa folla que vai polo rio (1954), Alén (1962), Servidume da treva (1965). Residí a Barcelona, i traduí al gallec diversos poetes catalans. També escriví, en castellà, alguns contes i les biografies Ali Bey (1943), El papa Luna (1944) i Fray Junípero Serra (1949).