Se n'anà a fer fortuna a Xile (1872-1877); tornà a Madrid i morí al manicomi de Carabanchel. Traduí Heine i escriví narracions i dos llibres de poesies ( La soledad , 1861; La pereza , 1871), caracteritzats per llur to intimista. El primer d’aquest llibres motivà un article de Bécquer, amic seu, a “El Contemporáneo”, un dels escrits bàsics de l’ideari becquerià.