El 1947 s’exilià per la seva oposició al règim de Stroessner i el 1983 adoptà la nacionalitat espanyola. El 1989 pogué retornar a Paraguai i rebé el premi Miguel de Cervantes. Fou l’escriptor paraguaià més destacat del segle XX. Els seus contes descriuen la violència i la misèria del seu país: El trueno entre las hojas (1953), El baldío (1966), Madera quemada (1967), Moriencia (1969). També publicà novel·les com Hijo de hombre (1960), Yo el Supremo (1974), considerades entre les millors de la literatura llatinoamericana moderna, Vigilia del almirante (1992), El fiscal (1993), Madama Sui (1996) i La tierra sin mal (1998).