És una de les primeres composicions poètiques de Catalunya, escrita en occità a mitjan segle XIII. Composta de dotze estrofes de cinc versos decasíl·labs, seguides d’una tornada de dos versos de quatre i dues síl·labes, de rima diferent. Està conservada en cinc manuscrits.
D’autor anònim, tracta el tema del “Planctus Mariae” —plany de Maria amb motiu de la mort de Jesús—.
Bibliografia
Aramon i Serra, R.: “Augats, seyós, qui credets Déu lo payre”. Hispanic Studies in honour of I. González Llubera. (1959) Soberanas, A.J.: “Una versió desconeguda d’Augats, seyós, qui credets Déu lo Payre”. Estudis Romànics, X. (1962).