Filla del compositor Joan Altisent i de la també pintora Carme Balmas, es formà sota la direcció d’Ángel López-Obrero i de Ramon Rogent. Inicialment, participà en nombroses exposicions col·lectives, i feu la seva primera individual el 1956. En aquesta etapa inicial feu algunes escultures i pintà sobretot a l’oli i al fresc (decoració d’esglésies a Catalunya i als EUA), i il·lustrà contes per a diverses editorials.
A partir del 1972 es dedicà gairebé exclusivament al dibuix, caracteritzat per un traç cal·ligràfic minuciós i depurat. Bona mostra de la seva tasca són els dibuixos recollits a Cavall Fort o als llibres de visions barcelonines amb texts d’Alexandre Cirici Barcelona tendra (1974) i Botigues de Barcelona (1979). El 1984 publicà Salons de Barcelona amb texts de Josep M. Carandell i el 1992 participà, amb altres il·lustradors, en Mirall d’aigua. Reflexos del port.
Entre altres distincions, fou guardonada amb la Medalla d’Or al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona (2000) i la Medalla d’Honor de Barcelona (1999).