Tingué com a mestre Joan Magriñà a l’Institut del Teatre, i acabada la formació el 1951 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu, on fou primera ballarina absoluta fins el 1963. Actuà a les principals ciutats del món i especialment a Itàlia. Fou primera ballarina del ballet de Luisillo i, com a artista invitada, actuà en el d’Antonio Ruiz Soler. Participà en la fundació del Ballet Nacional de España (1978), que dirigí els anys 1993-97 amb Nana Lorca i Victoria Eugenia, Betty. Catedràtica de dansa clàssica de la Real Escuela Superior de Arte Dramático y Danza de Madrid (1982), de la qual fou nomenada subdirectora el 1987, posteriorment treballà fins a la jubilació (2006) al Conservatorio Profesional de Danza Fortea de Madrid. Rebé, entre altres reconeixements, el Premio Nacional a la millor ballarina clàssica (1955), la Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu (1961), la Medalla d’Or del Círculo de Bellas Artes de Madrid (1961), la Medalla de Plata de la Diputació de Barcelona (1961), el Premio de Teatro a la millor ballarina (1965), la Medalla de Plata del mèrit en les bellas arts(1992) i el Premio de Danza de “Cultura Viva” (1994). El 2009 llegà el seu fons documental al Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre.
Aurora Pons i López-Lamela
© Fototeca.cat
Dansarina.