ausetà
| ausetana

f
m
Història

Individu d’un poble indígena preromà de Catalunya que tenia com a centre la comarca d’Osona i com a ciutat principal Ausa, que correspon a Vic.

Els ausetans són sovint citats pel autors clàssics (Polibi, Livi) al primer moment de la conquesta romana (218-217 aC), els quals descriuen la resistència oposada als romans i la política d’oscil·lació entre l’aliança dels romans i dels cartaginesos. Es conegut el nom d’un dels capitosts ausentans, Amusic, partidari dels cartaginesos, el qual hagué de fugir davant el triomf romà. Aquestes fonts escrites, però, no permeten de siutar-ne els límits exactes ni gaire aproximats. El nom es troba a l’epígraf de les monedes ibèriques de la seca d'Auscescen o Ausesken que cal interpretar com a '(moneda) dels ausetans', i que foren encunyades per ells. També es manté a través del terme medieval d’Osona, que avui designa la comarca. Hom sap molt poca cosa des del punt de vista arqueològic: fins ara les restes antigues descobertes a Vic són gairebé totes ja romanes.