En el món digital es troben principalment dos tipus d’autenticació: autenticació d’entitats i autenticació de paquets de dades digitals per la xarxa. En l’autenticació d’entitats, que sovint s’anomena autenticació d’usuari, el mitjà d’autenticació més habitual és la dupla usuari i contrasenya, però també se'n fan servir d’altres com ara l’ús de targetes (com per exemple, el DNI electrònic), l’anàlisi de l’iris o de les empremtes digitals.
En el sistemes de seguretat, autenticació no és el mateix que autorització, que és el procés de donar determinats privilegis o drets d’accés a les entitats en funció de la seva identitat.
L’autenticació de paquets serveix per a garantir que l’emissor d’un paquet és qui diu ser. Aquest tipus d’autenticació permet detectar si el contingut del paquet ha estat modificat abans d’arribar al receptor, és a dir, permet garantir la integritat del paquet. Els mecanismes més utilitzats per a autenticar paquets són la signatura digital, basada en la criptografia asimètrica i els codis d’autenticació de missatges (Message Authentication Code, MAC), basats en criptografia simètrica.