Tenia per finalitat de protegir la pau familiar i els béns de la dona, i evitava que en una situació econòmica angoixosa del marit la muller es veiés obligada a finançar-lo amb els propis béns. No es tractava pas d’una restricció de la capacitat jurídica de la muller, sinó d’una prohibició absoluta que ni tan sols podia ésser esmenada amb la intervenció del marit, ni de qualsevol altra persona, i que si era infringida provocava la nul·litat plena i la ineficàcia de l’aval. Aquesta prohibició aplicable a la fiança en documents de comerç regulats pel dret mercantil fou abolida per la llei catalana 13/1984 de 20 de març.