L’autobús urbà, concebut per a transportar moltes persones a distàncies relativament curtes, té diverses portes i espais importants per a persones dretes. La disposició horitzontal del motor, sota el pis, o bé dret, al darrere de tot el vehicle, permet unes plataformes baixes d’entrada i sortida que faciliten una elevada cadència de renovació dels passatgers. Són vehicles d’estructura autoportant, equipats amb motors dièsel d’unes potències que oscil·len entre els 110 kW (150 CV) i els 235 kW (320 CV), amb caixes de canvi automàtiques dotades de convertidors de parell i alentidor hidràulic, i amb suspensions pneumàtiques per a millor confort dels passatgers. Darrerament hom fa proves amb vehicles dotats d’acumuladors hidropneumàtics, que durant la frenada emmagatzemen l’energia que subministra una bomba accionada per l’arbre de transmissió; quan el vehicle torna a arrencar, els acumuladors restitueixen en forma d’oli a pressió l’energia acumulada, la bomba fa de motor del vehicle i el motor tèrmic no torna a engegar-se fins que els acumuladors no s’han exhaurit. Formes especials, de gran capacitat, són els autobusos de dos pisos (o amb imperial) i els autobusos articulats.
m
Transports
Autobús anric de Barcelona
© Lluís Prats
Vehicle automòbil destinat al transport col·lectiu de persones; hom reserva aquesta denominació quasi exclusivament per al d’ús urbà, mentre que hom sol anomenar autocar l’autobús d’ús interurbà, destinat, per tant i sobretot, al transport per carretera.