autoconsum

m
Economia

Tipus de consum basat en la producció que un mateix duu a terme.

S'ha donat especialment durant les èpoques esclavista i feudal; actualment encara te vigència en zones de mercat tancat. És molt corrent en règims agraris o d’economia domèstica, sobretot en allò que fa referència a serveis personals i a béns de consum no durables (aliments) o semidurables (roba, estris). Es basa en gran part en l’estalvi familiar, forçat per una escassa circulació monetària, en el fet de no ésser possible l’existència d’una mà d’obra especialitzada i en la necessitat de satisfer una escala de preferències. Actualment, en l’agriculura, la policultura impulsa l’autoconsum, alhora que ajuda la mà d’obra poc ocupada i permet l’obtenció de guanys en la utilització de subproductes que no serien emprats en una situació normal. L’autoconsum adquireix també importància en els grans conglomerats industrials.