autogàmia

f
Biologia

Forma de sexualitat pròpia d’alguns organismes unicel·lulars, entre els quals hi ha els paramecis, en què s’uneixen dos nuclis haploides d’una mateixa cèl·lula procedents d’un únic nucli primitiu que ha sofert successives divisions i reduccions cromosòmiques.

Finit el procés, l’organisme presenta una dotació genètica diferent i, per tant, de fet, és ‘un altre individu’.