Aquest terme fou utilitzat per primer cop per L. Torres Quevedo, el qual classificà els elements que componien els sistemes automàtics en òrgans d’acció, òrgans de mesura, òrgans de govern i òrgans de transmissió. Cal distingir entre automàtica teòrica i aplicada. La primera consisteix en l’estudi matemàtic del comportament dels sistemes automàtics, mentre que la segona tracta dels problemes pràctics de l’automatització. L’automàtica, doncs, presenta lligams de relació amb les matemàtiques, la teoria de la informació, la informàtica i l’enginyeria. Els sistemes automàtics presenten de forma més o menys diferenciada diverses funcions: una funció d’adquisició d’informació , consistent essencialment en la mesura de magnituds o en la determinació d’estats; una funció d’anàlisi i decisió de la informació rebuda, que pot ésser tan simple com una operació de comparació amb l’estat precedent o tan complex com la realització de càlculs per a obtenir decisions d’optimació; i una funció de comandament o d’aplicació de les decisions, que actua sobre el conjunt automatitzat a través dels elements de correcció o de visualització. Hi ha diversos tipus de sistemes automàtics. Els més simples són els sistemes amb programa cronomètric (per exemple, el torn automàtic comandat per lleves); quan el cicle ha començat, no es pot modificar; hi ha elements de control per a aturar la màquina quan hi ha perill; no hi ha autocorrecció. El segon tipus quant a complexitat és format pels sistemes de commutació per seqüències (per exemple, l’ascensor amb memòria, però sense programa); hom determina el moviment del sistema per comparació de dues informacions, la d’estat i la de govern; hi ha govern automàtic, però no autocorrecció; el disseny d’aquests sistemes utilitza l’àlgebra de Boole o àlgebra lògica. Un tercer tipus és constituït pels servosistemes que es diferencien dels precedents perquè posseeixen autocorrecció a través d’una cadena de retroacció (bé que aquesta cadena també és posseïda pels sistemes a seqüències); en són exemples les estufes o refrigeradors amb termòstat; la informació en els servosistemes, diferentment dels sistemes a seqüències, és generalment contínua; els servosistemes s’adapten a l’ambient extern, bé que aquesta adaptació és molt elemental i només actua dins d’uns certs límits. Un quart tipus de sistemes automàtics, de recent desenvolupament, són els sistemes autoadaptatius (perceptró), en els quals l’estructura és variable, adaptada a cada cas (l’home té aquesta facultat en grau molt elevat); l’adaptació és feta seguint certs criteris de rendiment energètic o econòmic. Són interessants els sistemes governats per un calculador analògic o digital. El calculador governa els elements de regulació del sistema graduant-los cada cert temps al seu valor òptim d’aquell moment precís. Hi ha sistemes d’aquest tipus a les refineries de petroli, als trens de laminatge, a les centrals nuclears, etc. Finalment hi ha els sistemes autodidàctics , on el programa de tractament de la informació pot ésser perfeccionat per autoaprenentatge. Tenen una aplicació especial en el reconeixement de formes i de sons. D’una manera general hom distingeix entre sistema de bucle tancat i bucle obert. Hom diu que un sistema automàtic és de bucle tancat o amb retroacció , si en rebre informació de la pròpia acció actua en funció de la desviació de regulació , diferència entre el que hom té i el que hom vol. És un sistema de bucle obert , si el seu funcionament és independent de la seva acció. Un termòstat que actua sobre un circuit elèctric per a mantenir la temperatura d’un bany és un exemple de sistema de bucle tancat. Una màquina de rentar que funciona automàticament segons un cicle seqüencial en funció del temps, sense tenir en compte el resultat de la seva acció sobre la roba és un exemple de sistema de bucle obert. Un sistema que actua en bucle tancat i que té un pas d’amplificació de potència governat per la desviació de regulació rep el nom de sistema asservit o servosistema.
f
Tecnologia