autooxidació

f
Alimentació

Alteració no enzimàtica oxidativa dels greixos insaturats amb la formació de composts carbonílics, àcids i polímers, els quals alteren les propietats sensorials físiques (viscositat, consistència, etc) dels aliments.

El mecanisme de l’autooxidació afecta els radicals, amb formació de peròxids; hi intervenen l’oxigen i les radiacions, i les reaccions són catalitzades per metalls (coure, ferro). Suposa una de les causes més comunes de l’enranciment dels greixos. Es pot controlar i impedir mitjançant additius antioxidants i reactius segrestants, desaireació o protegint els aliments de la claror.