De caràcter fenomenològic i dialèctic, el concepte fou proposat pel neuropsicòleg Kurt Goldstein (1878-1965). Contempla el fet vital com un estat de tensió entre dos pols: la potència de l’organisme i les possibilitats i, a la vegada, les limitacions que l’entorn proposa a l’individu, per tal que pugui créixer físicament i psicològica. A l’extrem del primer pol hi ha la teoria de l’autorealització d’A.Maslow (1908-70), que manté la tesi de l’organisme com a motor del canvi, i en l’altre extrem hi ha el model logoterapèutic de V.Frankl (1905-1997), que manté la tesi que els valors existencials criden externament la persona a créixer.
f
Psicologia