auxiliar

adj
Dret internacional

Dit de les tropes que combaten al costat de les regulars d’un o més estats en situació bèl·lica formal, generalment formades sobre la base de voluntaris.

El reglament annex a les convencions de la Haia del 1899 i del 1907 les assimila als combatents regulars sempre que operin sota un cap responsable, amb insígnies distintives i respectant les regles de la guerra. Són designades també auxiliars les unitats de reclutament voluntari o mercenari, provinents d’estats neutrals, autoritzades o no per llur govern, i també les tropes al servei de les potències colonials formades per poblacions indígenes no organitzades en estat. Les dues guerres mundials, especialment la segona, han desdibuixat el concepte de tropa auxiliar per la seva difícil delimitació amb l’alçament de la població civil contra l’invasor o l’ocupant (com en el cas de resistència de les guerrilles).