Les avellanes de conreu, fresques, seques o torrades, tenen nombroses aplicacions culinàries i en pastisseria (farines, gelats, torrons, xocolates, etc.); són també consumides, com a fruita seca, directament. Atès llur elevat contingut lipídic, hom n'extreu oli, sobretot en èpoques d’escassetat, tant per al consum humà com per a fabricar sabons, cosmètics, etc.
L’explotació de l’avellana conreada té, als Països Catalans, i especialment al Camp de Tarragona, una tradició de sis-cents anys com a mínim. A les ordinacions dels corredors de la llotja de Barcelona del 1271, ja és posada una comissió al comerç d’avellanes, i consta que el 1287 hom en conreava a Alforja, el 1296 a la Selva del Camp, i el 1331 a Vilanova d’Escornalbou i a Duesaigües. A la Selva del Camp hom començà a pagar delme d’avellanes el 1472, però el 1381 ja hi havia hagut una imposició extraordinària sobre aquesta fruita.
Les actuals explotacions se centren bàsicament al Camp de Tarragona, sobretot al Baix Camp, on hom recull anualment unes 15.000 tones; també hi ha explotacions al Priorat, al Penedès, a la Plana, a la Selva, al Vallès, etc. Les varietats que hom hi conrea (negreta, artella, pinyolenca, queixal de llop, grossalla, morella, etc) són força apreciades internacionalment per tal com no solen enrancir-se, no gaire riques com són en lípids. Les avellanes, que en madurar cauen de l’arbre, són plegades (abans, per colles de plegadores provinents sobretot de la Ribera d’Ebre i de les muntanyes de Prades), assecades, alliberades de l’involucre foliós que les embolcalla, i ensacades; a vegades hom les esclosca prèviament. Per Reus, que és el principal centre de comercialització, passa el 95% de tota la collita peninsular, de la qual un 85% és destinat a l’exportació (existeix un consorci d’explotadors), feta generalment a través del port de Tarragona; les cooperatives controlen un 50% de totes les avellanes comercialitzades, i l’altre 50% és controlat per corredors que revenen a majoristes.
La producció mundial d’avellanes, absorbida bàsicament pels grans fabricants de xocolata, ateny les 60.000 tones anuals, un 40% de les quals correspon a Turquia i un 30% a Itàlia, sobretot a Sicília; el mercat de Reus comercialitza, doncs, el 25% de la producció mundial. L’avellana, juntament amb l’ametlla, és al primer rengle de les exportacions catalanes, en valor.
Composició de l'avellana
| aigua % | proteïnes % | substàncies no nitrogenades % | cendres % | calci mg | fòsfor mg | ferro mg | tiamina γ | vit A UI |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 5,23 | 19,67 | 74,77 | 0,31 | 287 | 354 | 4,1 | 300-500 | 440 |
| quantitats sobre 100 g |