La primera part de l’oració, feta amb dues frases de l’evangeli de sant Lluc, es difongué a partir del s XI, i al s XVI hom hi afegí una deprecació ( Santa Maria ). Pius V la inclogué al Breviari Romà el 1568. L’avemaria com a antífona del repertori musical gregorià, ambrosià i hispànic, sobre el text bíblic, en llatí, fou utilitzada com a cantus firmus en motets i en misses polifòniques als ss XIV, XV i XVI. En els laudi italians del s XV hi ha el text sencer actual, així com en les composicions de Josquin Des Prés o de Tomás Luis de Victoria. El text de l’Ave Maria ha estat freqüentment musicat per compositors romàntics i moderns (Schubert, Mendelssohn, Verdi, Brahms, Fauré, Stravinski). La famosa Ave Maria, dita de Gounod, fou primer una Méditation d’aquest autor sobre el primer preludi del Clavecí ben trempat de J.S. Bach, a la qual foren aplicats els mots d’aquesta pregària.
f
Música
Cristianisme