Visir dels almoràvits a Saragossa, Sevilla i Granada, probablement morí emmetzinat per enveja del seu col·lega Abū-l-'Alā’ ibn Zuhr. De cultura enciclopèdica, exposà la possibilitat de la unió de l’home amb la divinitat a Risālat al-wadā’ (‘Lletra de l’adeu’), Risālat ittisal al-'aql bī-l-insān (‘Tractat de la unió de l’intel·lecte amb l’home), i, especialment, a Tadbīr al-mutawāḥḥid (‘Règim del solitari’), conegut per la tradició hebrea de Moše Narbonī, on, influït per al-Fārābī, descriu l’itinerari de l’ànima vers Déu. La doctrina Avempace, base del panteisme d’ibn Ṭufayl, fou desenvolupada per Averrois.