De gran port (pot arribar als 60 m d’alçària), té les branques perpendiculars al tronc; les fulles són linears, retuses, verdes i lluents pel dret i amb dues ratlles blanquinoses pel revers, pectinades en un sol pla al llarg de la tija i tot l’any verdes. Les pinyes, dretes i verdes, es desfan a la maturitat. La fusta d’avet és blanquinosa, blana i poc resistent. És molt emprada, per tal com és fàcil de treballar i els troncs són llargs, rectes i llisos. Hom en fa tambors i posts de gran llargària, pals de les línies elèctriques i telegràfiques, pals de vaixell, etc. També és utilitzada per a fer bastides, carcasses de mobles i, sobretot, és molt important la fabricació de pasta de paper (pasta d’avet); de la resina (oli d’avet) hom obté essència de trementina i l’escorça d’avet constitueix un adob vegetal. Arbre típicament centreeuropeu, forma avetoses a l’alta muntanya (Pirineus) i a la part superior de la muntanya mitjana (Montseny), en sòls profunds i permeables.
m
Botànica
Tecnologia
Avet grec
© C.I.C-Moià
Arbre monoic de capçalera cònica de la família de les pinàcies.