Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, aquest sector és format per un nombre indeterminat de companyies, unes 250 de les quals eren membres, a la meitat del anys noranta, de l’Associació del Transport Aeri Internacional (IATA), organització fundada el 1945 i que té un important paper en la regulació del trànsit aeri mundial, bé que inicialment operà només a l’àrea capitalista (als estats comunistes, el transport aeri, com qualsevol altre sector econòmic, era de titularitat estatal). Des de la fi dels anys cinquanta fins al principi dels setanta, aquest sector conegué una etapa de creixement i beneficis sostinguts. Posteriorment, la recessió econòmica mundial, l’increment dels cànons d’aterratge i, sobretot, l’encariment del carburant des del 1973, provocaren una situació de crisi generalitzada en quasi totes les companyies aèries i, a partir del 1980, les companyies associades a la IATA tingueren greus pèrdues. La forta competència produí multitud de “guerres de tarifes” entre les empreses del sector, sempre abaratint els preus, amb l’objectiu d’atreure el passatge. Els vols xàrter (vols noliejats) esdevingueren aquests anys una pràctica cada cop més freqüent, fins a representar més del 50% del trànsit interior en molts estats, cosa que obligà les companyies regulars a crear tarifes especials per tal de mantenir-se. Com a resultat de la creixent competència, l’aviació comercial d’arreu del món tendeix a adoptar l’estructura del sector tal com s’ha desenvolupat als EUA des del 1978, caracteritzada pel predomini de les companyies privades i la liberalització. Així, l’aviació comercial europea, que havia estat controlada majoritàriament per grans companyies estatals en una situació de monopoli o quasi monopoli, tendeix a passar a mans privades des del final dels anys vuitanta. Cal afegir-hi, a més, la concentració empresarial a través d’operacions de fusió o absorció precedides molt sovint d’acords entre les companyies per a millorar els comptes d’explotació. D’aquests processos, en resulta l’augment, en dimensions, de les grans companyies. Com a element més innovador, a partir dels anys noranta les companyies han tendit cada cop més a prescindir dels intermediaris en les tramitacions dels bitllets aprofitant la difusió de les telecomunicacions.
f
Transports