aviònica

aeroelectrònica
f
Transports

Electrònica aplicada a l’aviació.

L’aviònica té dos objectius principals: fer més segura i més simple la navegació aèria. Pel que fa al primer, el conjunt d’instruments d’una aeronau ha de permetre conèixer en tot moment la seva localització geogràfica (altitud, latitud i longitud), les dades de navegació (velocitat, acceleracions, ruta), la informació de previsions (dades meteorològiques, aeroports d’emergència), així com assegurar les comunicacions i mantenir el control dels paràmetres de tots els mecanismes de l’avió. D’altra banda, l’aviònica ha de simplificar el pilotatge. De la primitiva navegació per observació directa de l’horitzó hom passà als complicats quadres de comandament de les cabines dels reactors, que tendeixen a ésser substituïts ara per ordinadors d’accés per pantalla, que forneixen directament qualsevol informació sol·licitada (com en l' Airbus A-320 ). Els giroscopis ( giroscopi) són substituïts per girolàsers ( girolàser) o per giròmetres de fibra òptica, molt més precisos. Els sistemes de navegació per satèl·lit ( Navstar ) permeten, en recollir els senyals emesos per una xarxa de satèl·lits fixos, determinar per triangulació la posició exacta de l’aeronau. Els ordinadors controlen l’estat de tots els mecanismes de l’avió, prenent les decisions programades. Hom estudia, per tal de simplificar encara més la feina del pilot, sistemes de control vocal que obeeixen directament la veu del pilot.