avulsió

f

Dret

Tipus d’ accessió natural dels béns immobles que consisteix en l’acreixement de terres als predis afins als rius, no pas de forma successiva i lenta com en l’ al·luvió , sinó violenta i transitòria, com a conseqüència del corrent de les aigües.

El dret romà atribuïa aquest augment al propietari del predi receptor; però si es tractava d’arbres i aquests no hi arrelaven, aleshores continuava essent-ne propietari el del predi del qual provenien. Contra la norma general d’accessió, si hom pot arribar a conèixer la procedència del terreny incorporat, continua essent-ne propietari l’anterior.