axó

àxon
m
Biologia

Prolongació citoplasmàtica de la neurona, generalment única i de longitud variable (d’uns microns fins a 1 m), que arrenca del pol oposat de les dendrites, i que condueix l’impuls nerviós.

L’axó neix d’un con d’implantació citoplasmàtica, desproveït de cossos de Nissl; en aquesta part inicial conté mitocondris, neurotúbuls, neurofilaments i reticle endoplasmàtic agranular. L’axó de tant en tant emet ramificacions col·laterals, sovint recurrents. Acaba en una arborització, simple o molt ramificada; la majoria dels axons, però, fan sinapsis amb altres neurones o amb afectors específics (placa motriu). En el sistema nerviós central, els axons poden o no estar recoberts d’una beina aïllant de mielina. La mielinització és assumida pels oligodentròcits. En el sistema nerviós perifèric, els axons, mielinitzats o no, són embolcallats per la beina de Schwann, una membrana proveïda de nuclis. Les fibres nervioses perifèriques mielinitzades presenten la beina de mielina interrompuda a intervals regulars per estrangulacions anulars, anomenades nòduls de Ranvier. Les fibres nervioses perifèriques s’agrupen per tal de formar els nervis motors i sensitius. L’estimulació de l’axó origina un potencial d’acció, ocasionat pel bescanvi en massa d’ions Na+ i K+; la transmissió de l’impuls és contínua al llarg de les fibres amielíniques mentre que en les mielinitzades és discontínua i es propaga a salts, de nòdul a nòdul de Ranvier (teoria saltatòria). L’axó s’anomena també neurita o cilindreix.

Classificació dels axons

beina de mielina diàmetre (μm) velocitat de conducció (m/s)
grup A 1-22 20-15
grup B (fibres preganglionars)
grup C (fibres eferents i postganglionars simpàtiques i fibres aferents de nervis somàtics i vegetatius) no 3