Ayerbe

Armes dels Ayerbe, barons de Paternoy

Família de l’alta noblesa del regne d’Aragó, fundada per Pere d’Ayerbe, fill del rei Jaume i i de Teresa Gil de Vidaure.

Prengué el nom de la baronia d’Ayerbe, que el rei creà per a ell. El succeí el seu fill Pere (II) d’Ayerbe i de Cervera (mort el 1318), senescal d’Aragó, casat primer amb María Fernández de Luna i després amb Violant de Ventimiglia amb la qual tingué dues filles Constança d’Ayerbe i de Ventimiglia, morta soltera el 1319, i Maria d’Ayerbe i de Ventimiglia (morta el 1348) que es casà amb Pere Cornell, baró d’Alfajarín. No és segura la filiació dels Ayerbe a la mort sense fills legítims mascles de Pere (II). Semblen fills il·legítims seus Sanç López d’Ayerbe (mort el 1357) arquebisbe de Tarragona, i Miquel Pérez d’Ayerbe (aquest també podria ésser fill d’un germà de Pere (II) anomenat Jaume d’Ayerbe), que heretà la baronia de Paternoy i continuà la família. El seu net, Sanç d’Ayerbe i Martínez de Viniés

Els Ayerbe (línia del Casal de Barcelona)

, baró de Paternoy tingué un fill cabaler que fundà la línia napolitana dels comtes de Simeri: Sanç d’Ayerbe i d’Urríes, que passà a Nàpols amb Alfons IV i fou agraciat amb la senyoria de Simeri, on fundà un convent de dominicans i hi construí la seva sepultura. El seu fill, Alfons d’Ayerbe d’Aragó i Sánchez, fou creat comte de Simeri el 1519 i fou avi d'Alfons d’Aragó-Ayerbe i de Borja, tercer comte de Simerí, agraciat el 1583 amb el títol de marquès de Grotteria o de Cripta Aurea. El seu net, Gaspar d’Ayerbe d’Aragó i Ioppolo, tercer marquès de Grotteria aconseguí el principat de Cassano pel seu matrimoni amb Girolama de Curtis i el fill d’aquest, Filibert d’Ayerbe d’Aragó i de Curtis el ducat d’Alessano pel seu enllaç amb Laura Guarino.