azalea

Azalea sp (nc.)

f
Botànica
Jardineria

azalea de l’Índia

© Fototeca.cat

Gènere de plantes arbustives, de la família de les ericàcies, de fulles ordinàriament caduques i piloses, de flors generalment irregulars, agrupades en inflorescències; són en gran part originàries de l’alta muntanya de l’Amèrica del Nord i d’Àsia.

Són plantes de difícil aclimatació al litoral mediterrani, sobretot on l’aigua conté carbonats, però viuen bé en jardins de llocs alts. Les més estimades en jardineria són els híbrids procedents de l' azalea de l’Índia ( A.indica ) per les seves flors solitàries, simples o dobles, d’un sol color (del blanc pur al rosa, vermell i violeta) o estriades, i fulla petita sempre verda. Les azalees necessiten bona claror i un ambient fresc i humit.